Breadcrumb

Events

null 051816 Vitrificacio Sant Pau Puigvert

Events
17/05/2016
Primer nadó de la sanitat pública catalana amb ovòcits vitrificats abans d’un tractament de càncer

En el moment que la pacient va saber que patia càncer de mama, també es va haver de plantejar quin seria el seu futur reproductiu. Amb l’ajuda dels experts de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau, va decidir, aquell mateix dia, realitzar el tractament per obtenir i vitrificar els ovòcits i, 15 dies més tard, va començar la quimioteràpia. El 5 de maig del 2011 es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per extirpar el tumor i, posteriorment, va rebre radioteràpia i hormonoteràpia. Aquest procés va finalitzar el 2014 i, aleshores, l’equip oncològic va considerar que el desig d’embaràs de la pacient no era incompatible amb el fet d’haver patit la malaltia.

 

El juliol de 2015 es va dur a terme la descongelació dels ovòcits vitrificats, dels quals es van obtenir tres embrions. Dos van ser transferits a la mare i un va evolucionar en una gestació que s’ha desenvolupat dins de la normalitat. La pacient va donar a llum el passat 3 d’abril. Tot aquest procés ha resultat cabdal en la vida de la pacient, fet que queda reflectit en el seu blog, on explica l’experiència viscuda aleshores (http://rompiendoestadisticas.blogspot.com.es/)

 

 

Els avantatges de la vitrificació d’ovòcits

Fins fa poc la tècnica més usada era la congelació de teixit ovàric. No precisa el procés d’estimulació però, en canvi, cal una cirurgia per poder extirpar els fragments d’ovari i , posteriorment un empelt, novament amb cirurgia, dels fragments d’escorça ovàrica que s’havien congelat. Aquesta tècnica es ,a més, la única alternativa en el cas de nenes i pre-púbers. Per tant la preservació d’ovòcits i teixit ovàric son tècniques alternatives a triar segons el tipus de càncer o el perfil de la pacient.

D’altra banda, els ovòcits es conservaven amb una tècnica de congelació “lenta” que implicava un risc més alt de malmetre els gàmetes i , per tant, més possibilitats que en el moment de descongelar els ovòcits no sobrevisquessin. El problema rau en la creació de micro cristalls a l’interior de la cèl·lula durant el procés de congelació.

 

La vitrificació és un tipus de criopreservació que consisteix en una congelació ultra ràpida dels ovòcits dins de medis protectors i que, per tant, preserva l’estructura de la cèl·lula. Això, destaca la Dra. Aurora García, adjunta del Programa de Reproducció Assistida Puigvert-Sant Pau, “fa que la taxa de supervivència dels ovòcits amb aquest procés sigui del 90 % i que suposi unes taxes de gestació del 40-45 % per cada procediment que s’inicia. La vitrificació és una tècnica rutinària dins dels programes de reproducció assistida, amb nombroses aplicacions més enllà de la preservació de la fertilitat en malalties que comprometen la fertilitat. 

 

És important tenir en compte que “l’ obtenció dels ovòcits requereix que la pacient se sotmeti a un procés d’estimulació ovàrica que acostuma a durar entre 10 i 14 dies i que suposa l’endarreriment del tractament contra el càncer”, explica la doctora Dra. Susana Peón, adjunta del Programa de Reproducció Assistida Puigvert-Sant Pau. Ens ha de preocupar tant el retràs en l’inici del tractament oncològic com l’exposició a hormones en neoplàsies hormonodependents com és el càncer de mama. L’estimulació de l’ovari en pacients amb càncer de mama es realitza amb pautes d’estimulació més suaus que ajuden a disminuir els nivells d’estrogens en sang, fent més segur aquest procés.

 

L’èxit dels resultats obtinguts obre la porta a que totes aquelles dones que necessitin un tractament de vitrificació d’ovòcits perquè se’ls detecta un càncer i compleixin les condicions requerides ho puguin fer a la sanitat pública catalana. Cal tenir en compte, però, tal com explica la Dra. Peón, que “cal oferir-ho a totes les dones amb càncer i en edat fèrtil; els resultats dependran de la reserva ovàrica de cada dona”.

 

1 de cada 8 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida

La doctora Teresa Ramón y Cajal, oncòloga de l’Hospital de Sant Pau, explica que el càncer de mama és el tumor maligne més freqüent en dones i apunta que “1 de cada 8 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida”. Pel que fa a dones premenopàusiques, hi ha una incidència d’entre el 15 i el 25 %, de les quals entre un 7 i un 8 % tenen menys de 40 anys. En aquest grup de pacients hi ha cada vegada més dones que no han tingut fills i que, a causa del tractament que rebran per combatre el càncer, podran veure afectada la seva capacitat reproductiva. També cal tenir en compte que cada vegada hi ha més supervivència en càncer de mama, fet que fa que hi hagi més dones que pensen en ser mares després d’haver patit aquesta malaltia. Segons Ramón y Cajal, “fins a un 75 % de les pacients es plantegen la maternitat després d’un càncer”.

 

Com afecta el tractament del càncer en la fertilitat?

El càncer de mama té un impacte negatiu en la funció reproductiva a causa de la toxicitat dels agents quimioteràpics sobre l’ovari, que comporta que aquest òrgan acabi fallant, ja sigui total o parcialment. A més, el diagnòstic del càncer també suposa l’endarreriment de l’edat de maternitat.

 

És per tot això que “el desenvolupament de la preservació de la fertilitat és molt important”, assegura la Dra. Peón, “ja que ha de permetre oferir opcions de ser mare a les pacients que superen la malaltia”, afegeix. Així mateix, cal tenir en compte que la majoria de les dones ha de plantejar-se el seu futur reproductiu en el moment del diagnòstic del càncer, abans de començar el tractament. Aquest fet fa necessari informar a totes les afectades de les diferents opcions que existeixen per preservar la seva fertilitat abans de començar a combatre el càncer.

 

Sobre el Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau

La pràctica de la preservació de la fertilitat en la dona dins del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau es va posar en marxa l’any 2009. En els últims anys la demanda dels seus serveis ha anat creixent. Fins ara, s’han dut a terme 146 cicles de vitrificació d’òvuls en 122 dones d’entre 17 i 39 anys. D’aquestes dones, 80 havien estat diagnosticades de càncer de mama, 16 de càncer d’ovari, 13 de limfoma de Hodgkin, 9 de sarcoma i 4 d’altres malalties. A part de la pacient que va donar a llum el 3 d’abril, n’hi ha una altra que es troba gestant en aquest moment i, moltes altres, que tenen l’opció d’accedir al tractament més endavant, si ho desitgen.

 

El Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau col·labora estretament amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, en el marc del programa públic de preservació de la fertilitat que acull el CatSalut. Però a les dues entitats s’ofereixen tractaments diferents, Puigvert-Sant Pau se centra en vitrificació i, Sant Joan de Déu, en congelació de teixit ovàric. Això permet oferir l’alternativa més adequada per a les necessitats específiques de cada pacient. L’Hospital de Sant Joan de Déu és pioner en la congelació de teixit ovàric, tècnica gràcies la qual han nascut dos nadons, entre els quals hi ha el primer a nivell espanyol nascut amb aquesta tècnica.

 

La Fundació Puigvert ja va ser pionera en la preservació de la fertilitat masculina. Desde l’any 1986 s’oferta la preservació de semen per als pacients que pateixen un càncer i en el que el tractament que hauran de fer condicioni la seva fertilitat. Els casos de nadons com a fruit d’aquesta activitat són nombrosos.

 

La feina que es duu a terme al Programa de Reproducció Assistida Puigvert - Sant Pau no seria possible sense la participació de tots aquells centres públics que hi confien per preservar la fertilitat dels seus pacients. En l’actualitat, es col·labora amb 16 hospitals de la xarxa pública catalana.

 

Sobre la Fundació Puigvert

Constituïda el 1961, la Fundació Puigvert és una entitat sense ànim de lucre que proporciona assistència integral efectiva i humana en Urologia, Nefrologia i Andrologia d’alta especialització, promocionant el desenvolupament i coneixement científic d’aquests àmbits, amb activitats de docència, formació, recerca, divulgació i educació per la salut. La Fundació és un entitat integrada dins el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (Siscat).