Back

Les simulacions de flux sanguini poden millorar el seguiment de la fibrillacio auricular

Events
21/10/2021
Les simulacions de flux sanguini poden millorar el seguiment de la fibril·lació auricular

Un equip de metges i investigadors de la UPF, i dels hospitals de la Santa Creu i Sant Pau i el Clínic de Barcelona, demostren que l’ús d’aquesta tècnica innovadora pot ajudar pacients que pateixen aquesta patologia a no desenvolupar episodis de trombes.

 

Més informació

 

La fibril·lació auricular (FA) és una de les arrítmies més comunes, especialment entre la gent gran, generada a l’aurícula esquerra del cor. A més a més, augmenta les possibilitats de patir una embòlia i, per tant un ictus, a partir d´un coàgul o trombe creat a l’aurícula esquerra que viatjarà fins al cervell.

 

Recentment, un equip de metges i investigadors de la Unitat BCN Medtech de la UPF, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l´Hospital Clínic de Barcelona, han corroborat que analitzar el flux sanguini del pacient a través d’una simulació pot ajudar a millorar el seguiment del problema o a determinar si cal fer un seguiment més proper al pacient. La recerca s’ha donat a conèixer recentment a través de dos articles científics publicats a la Revista Española de Cardología i a Mathematics.

 

Fins fa uns anys, el tractament principal per resoldre aquesta afectació era a base de pastilles anticoagulants que els pacients s’havien de prendre cada dia i per sempre. A banda dels problemes que això suposava, bona part dels afectats no podia prendre aquestes pastilles perquè tenien altres malalties o contraindicacions al tractament degut al risc d’hemorràgia.

 

Actualment, hi ha una alternativa quirúrgica anomenada tancament de l’orelleta esquerra. “Es tracta d’una intervenció mínimament invasiva que tanca l’orelleta esquerra, cavitat on es forma el trombe, gràcies a la col·locació d’un petit dispositiu que segella el contingut de la mateixa”, explica Jordi Mill, primer autor de la recerca i investigador de la Unitat BCN Medtech de la UPF. Afegeix que “és una bona alternativa ja que el pacient pot marxar el mateix dia o el següent a casa fent vida normal i no ha de prendre anticoagulants”.

 

Malgrat això, “una part d’aquests pacients intervinguts generen trombe a la superfície del dispositiu instal·lat i, per tant, segueixen tenint el problema que s’està intentant evitar”. Per resoldre-ho, s’ha fet un estudi que ha permès analitzar les diferències de patró de flux sanguini en tres pacients que havien desenvolupat un trombe a causa de la instal·lació del dispositiu i en tres pacients que no l’havien desenvolupat.

 

La comunitat mèdica creia que la causa del problema era degut a com es posiciona el dispositiu, ja que depenent de l’orientació afavoreix zones d’estancament de flux sanguini i recirculacions a baixes velocitats que farien desencadenar el procés de formació de trombe. Aquesta teoria, però, “és difícil de comprovar amb les imatges mèdiques actuals perquè no tenen la resolució suficient per detectar aquests patrons de flux a prop del dispositiu implantat”, remarca Jordi Mill.

 

 

Les diferencies de patró de flux sanguini trobades entre els dos grups, gràcies a les simulacions, han estat molt evidents i han permès corroborar les hipòtesis que tenien els metges: certes posicions del dispositiu afavoreixen recirculacions i estancaments de flux amb velocitats baixes i, per tant, risc de formació de trombe.

 

El doctor Dabit Arzamendi, del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, remarca que “aquest estudi pot tenir un impacte clínic important per millorar el tractament posterior que rebran els pacients”. Malgrat això, el doctor Xavier Freixa, del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic explica que “necessitarem sèries més extenses per poder entendre millor les troballes d’aquest primer estudi”.

 

A efectes pràctics, assegura Mill, “aquest estudi obre la porta a dues troballes rellevants que poden millorar molt la resolució del problema; d’una banda, fer simulacions de flux personalitzades per a cada pacient abans de sotmetre’l a l’operació, per estimar la millor posició del dispositiu, i de l’altra, aplicar simulacions després de l’operació, en casos on el dispositiu hagi quedat en posició de risc de formar trombe, per determinar si cal fer un seguiment més proper al pacient”.

 

Treballs de referència:

 

Mill, J. Et all (2021, September). Sensitivity Analysis of In Silico Fluid Simulations to Predict Thrombus Formation after Left Atrial Appendage Occlusion. Mathematics. DOI:10.3390/math9182304 
Mill, J. Et all (2021, July). Patient-specific flow simulation analysis to predict device-related thrombosis in left atrial appendage occluders. Revista Española de Cardiología. DOI: 10.24875/RECICE.M21000224


Web Content Display Web Content Display

Imatge amb enllaç per realitzar subscripcions al butlletí
+
Subscriu-te al butlletí
communication contact
Press Officer

Abraham del Moral

Telèfon: 93 553 78 30

E-mail: adelmoralp@santpau.cat

Hiring Venues

Telephone: (+34) 93 553 78 30

E-mail: espais@santpau.cat